Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /usr/home/soscostabrava.cat/web/wp-includes/post-template.php on line 284

Platja de Pals

Pretenen edificar entre 800 i 1.140 habitatges en diferents indrets de la platja de Pals, que actualment són les pinedes sobre dunes litorals més ben conservades de la Costa Brava, hàbitat d’interès prioritari de la Comunitat Europea, que desapareixerien irremeiablement.

Històric

1986–  el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU’86), aprovat definitivament l’any 1986, classificava els terrenys forestals de la platja de Pals de Rodors, Roca Blanca, els Jonquers, Pals Mar, càmping Interpals, càmping Neptuno com a sòl urbanitzable no programat, amb una edificabilitat de 0,20 m2 de sostre per m2 de sòl.

1992– S’aprova el Decret 328/1992, de 14 de desembre Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Begur. Aquest, inclou sectors i àmbits que el PGOU’86 de Pals classifica d’urbanitzables com per exemple, Rodors, Roca Blanca, Puig Pedrós, etc

2005– Conveni Urbanístic de 30 de juny de 2005, firmat entre el propietari dels terrenys forestals del sector Roca Blanca i l’alcalde de Pals, per iniciar els tràmits per la Modificació puntual de la revisió parcial del sòl urbanitzable dels sectors de Rodors i Roca Blanca, per traslladar l’edificabilitat de Roca Blanca a Rodors, basant-se en una suposada indemnització de 700 milions de pessetes que l’Ajuntament hauria de pagar al propietari, que va interposar recurs contenciós administratiu número 283/2005, al jutjat núm. 2 de Girona, per la no aprovació del Pla Parcial a Roca Blanca l’any 2005.

En aquest Conveni Urbanístic l’ajuntament accepta la proposta de la propietat de traslladar tota l’edificabilitat de la zona Roca Blanca a Rodors per ser Roca Blanca un terreny amb pendents superiors al 20% i el 50% de pendent i en la seva major part, PEIN Muntanyes de Begur, que el PGOU’86 classificava de sòl urbanitzable no programat.

2006 – 26 d’octubre de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona aprova la revisió parcial del sòl urbanitzable de Rodors Roca Blanca a platja de Pals, per donar resposta a aquest Conveni.

2010– 16 de juliol el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya aprova el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Muntanyes de Begur. En aquesta delimitació segueixen quedant inclosos àmbits que el PGOU’86 pretenia urbanitzar com Paratge Rodors, Puig Pedrós o Roca Blanca, però el PGOU de Pals no es modifica.

2011– Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 22 de febrer de 2.011, del recurs contenciós administratiu núm. 217/2008. La sentència va contra la Generalitat ja que no pot aprovar cap modificació puntual o parcial a la platja de Pals, que modifiqui el model urbanístic de tot el municipi, a través d’una modificació puntual o parcial. La sentència diu que no es poden construir urbanitzacions a Rodors sense una revisió del PGOU’86, ja que té més de 25 anys.

2013– Ple de l’Ajuntament de Pals del 12 de desembre del 2013, que torna a aprovar provisionalment la “Modificació puntual del Pla General als àmbit Rodors SUP 5, SUP 7, UUNP 5 I UUNP6” és a dir, es torna a tramitar-ho, sense la revisió de tot el PGOU’86 com dicta el TSJC. En aquesta segona modificació l’ajuntament accepta baixar del 20% al 7% l’habitatge de protecció oficial, l’edificabilitat puja de 0,20 a 0,22 m2/m2 respecte la proposta inicial, i l’ocupació màxima en parcel·les privades passa del 25% al 30%. Sembla que tot respon únicament a interessos privats econòmics més que no a la funció que té l’urbanisme de preservar l’interès públic

2014– La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió del 11 febrer 2014, es salta la sentència del TSJC de 22 de febrer de 2.011 del recurs 217/2008, i aprova de nou la Modificació del Pla General en l’àmbit dels sectors del sòl urbanitzable SUP 5, SUP 7, UNNP 5 i UNNP 6 (actualment sectors Rodors Roca Blanca 1 i 2), uns mesos abans de que l’ajuntament aprovi inicialment la revisió del POUM de Pals.

2015– En la sessió extraordinària de data 28 de gener de 2015, el Ple de l’Ajuntament de Pals aprova inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endevant POUM) per la revisió del Pla General vigent al municipi i el Pla Especial Cicle de l’Aigua.

2016– aprovació inicial per l’ajuntament de Pals dels Plans Parcials i d’una segona modificació puntual del POUM en tràmit, aprovat inicialment el 16 de març de 2016, per augmentar edificabilitat i densitat d’habitatges a Rodors superior al 0,24 m2st/m2 sòl, tot i tenir la revisió del POUM en tràmit sense aprovar. El “Pla Parcial Urbanístic SUD 5­7B” , el “Pla Parcial Urbanístic del sector SUD 5­7A, Rodors­Roca Blanca 1”​, i la “Modificació puntual del PGOU de Pals a l’àmbit dels sectors SUD 5­7A, 5­7B i 5­7C”, que representen una incomprensible revisió del pla d’ordenació urbanística municipal per l’adopció de nous criteris respecte l’estructura general i orgànica o el model d’ordenació o de qualificació del sòl preestablerts, quan encara la revisió del POUM del municipi de Pals està en tràmit.

2016– Informe desfavorable de l’Agència Catalana de l’Aigua del 15 de desembre de 2016, sobre Pla Especial del Cicle de l’aigua de Pals, on diu que la capacitat de la depuradora és insuficient, que les estacions de bombeig de les aigües residuals actual i drenatges de pluvials són insuficients i que l’estació de tractament i subministrament d’aigua potable de la Mancomunitat és insuficient per les noves urbanitzacions a platja de Pals.

2018– La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió de 19 de desembre de 2017, ha adoptat l’Acord i informa desfavorablement la revisió del POUM del 28 de gener 2015, classificant de no urbanitzable una part dels sectors: el Càmpings Interpals (SUD15 Interpals), Camping Neptuno (SUND1), Paratge Rodors Nord (SUD13) Puig Padrós, Pineda de Pals (SUD16) i Paratge Rodors Sud (SUND2). L’Acord permet urbanitzar amb algunes restriccions els sectors Pals Mar, Paratge Rodors, Rodos 1, 2 i 3, Els Jonquers i, de moment, construir entre 849 i 1.177 habitatges només a la Platja de Pals.

Documentació

↘ Diners a recaptar

Presentació de Recurs contenciós administratiu i dictamen pericial de 9.000 a 12.000 € aproximadament. No es pot preparar el recurs fins que no hi hagi aprovació definitiva del POUM per la Comissió Territorial d’Urbanisme a Girona

↘ Perquè ens hi oposem?

El creixement de més de 1000 cases en una zona litoral posa en perill la capacitat de carrega del territori i els seus recursos, com l’aigua. Cal tendir cap a creixements sostenibles en base a un model coherent i racional.

Les urbanitzacions es volen aixecar en les actuals pinedes sobre dunes litorals, que el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, qualifica d’hàbitat molt rar i amenaçat, connector ecològic entre els terrenys forestals inclosos a la Xarxa Natura 2.000 Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Begur, els arrossars i aiguamolls de la Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter Basses d’en Coll, i les dunes litoral dins la platja de Pals, que formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’execució d’aquest projecte faraònic implicaria un desastre ecològic de grans dimensions, tant per la naturalesa dels terrenys, les pinedes sobre dunes litorals més ben conservades a les comarques gironines, amb la vegetació més abundant i més rellevància ecològica i paisatgística, hàbitat d’interès prioritari de la Comunitat Europea, com per l’amenaça d’extinció d’espècies autòctones i protegides.

L’aprovació inicial de la “Modificació Puntual del PGOU’86 de Pals a l’àmbit dels sectors SUD 5-7A, 5-7B I 5-7C de Rodors Roca Blanca” que preveu l’augment de l’edificabilitat respecte el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU’86), aprovat definitivament l’any 1986 i l’aprovació inicial de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística de Pals (POUM) per l’ajuntament de Pals, el 28 de gener de 2015, preveu una gran quantitat d’habitatges de segona residència que es pretenen construir a les darreres dunes litorals, molt ben formades i conservades, fixades amb pineda, d’un Hàbitat natural d’Interès Comunitari Prioritari (HIC), inclòs dins l’Annex I de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, amb espècies autòctones amenaçades o en perill d’extinció a Catalunya pròpies de sorrals, dunes litorals i reredunes continentals fixades amb pinedes de pi pinyer i pi blanc dels paratges a Rodors, a la platja de Pals, que quedaran greument eliminades.

Desplegueu per a més informació

 

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines defineix les pinedes de Rodors de “Zona 16.C. Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral”, amb un grau d’amenaça a Catalunya: “4. Molt amenaçat”, i grau de raresa a Catalunya: “5. Molt rar“. La pineda litoral Rodors és segons aquest Pla, part d’un eix conflictiu per a la conectivitat.

Segons l’Informe sobre l’avaluació del grau d’amenaça i de l’estat de conservació dels diferents tipus d’hàbitats, de desembre de 2008, realitzat per la UB, Grup de Geobotànica i Cartografia de la vegetació, dirigit per Jordi Carreras i Albert Ferré, per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge, sobre l’avaluació del grau d’amenaça i de l’estat de conservació dels hàbitats, el tipus d’habitat Dunes residuals plantades de pins al litoral (hàbitat codi Corine núm. 162982 +, 162983+, Codi HIC 2270) ha estat destacat pel seu valor de conservació i grau d’amenaça. D’acord amb això, aquest tipus d’hàbitat pot requerir mesures de conservació prioritària.

Hi ha d’altres terrenys forestals amb grans pendents, o protegits pel Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Begur, que a l’aprovació inicial l’ajuntament de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística de Pals (POUM) també pretenia urbanitzar, la majoria amb pendents superiors al 20% i alguns per sobre del 50%, tot i la prohibició que fa l’article 9 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, al punt 4: “El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.”

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió de 19 de desembre de 2017, ha adoptat l’Acord que obliga a l’ajuntament a mantenir el Camping Interpals (SUD15 Interpals) i Camping Neptuno (SUND1 Paratge Rodors Nord) existents, que pretenia urbanitzar, i classificar-los de sòl no urbanitzable: “classificar com a sòl no urbanitzable (…) en coherència amb un dels objectius del POUM de potenciar l’activitat econòmica basada en el turisme”.

Així mateix, l’Acord obliga a l’ajuntament a “classificar com a sòl no urbanitzable el SUD13 Puig Padrós, el SUD16 Pineda de Pals i el SUND2 Paratge Rodors Sud” ja que són terrenys de naturalesa forestal amb pinedes i pendents que l’aprovació inicial del POUM pretenia urbanitzar amb altes edificabilitats.

L’Acord manté els sectors més rellevants com a sòls urbanitzables o urbà no consolidat, però no especifica si l’ajuntament ha de disminuir l’edificabilitat o la densitat aprovades inicialment:

  • Paratge Rodors (SUD12): l’ajuntament va aprovar augmentar l’edificabilitat que establia el PGOU’86, de 262 a 288 habitatges de segona residència, sense cap habitatge de protecció, el sector es trobava ubicat en la seva major part dins del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Begur i Xarxa Natura 2.000, i en part ocupat pel Camí Reial (Camí Ral) de gran importància patrimonial, són restes arqueològiques del camí que comunicava, des de l’edat mitjana, al s. XII, fins al s. XVIII, l’oblidat Port de Pals amb la vila emmurallada de Pals, pel transport de les carretes de mercaderies, i la més que probable sortida del primer viatge de Cristòfol Colom des del Port de Pals, a més el Pla Territorial Parcial  de les Comarques Gironines qualifica aquest sector com a sòl de protecció especial. Sorprenentment ha sigut desprotegit per la Generalitat per permetre aquesta urbanització.

No queda clar si la Comissió d’Urbanisme obligarà a l’ajuntament ha disminuir l’edificabilitat inicial de 42.612 m2 o si el promotor haurà de disminuir la parcel·lació de la urbanització actual de 288 habitatges, quan l’Acord diu: “El sector SUD12 Paratge de Rodors caldrà afrontar la seva delimitació disminuint si s’escau la seva superfície i disposant en tot cas que l’aprofitament urbanístic es situarà en els terrenys més propers a la carretera i destinant els terrenys situats més al nord i a l’oest del sector mitjançant una franja perimetral d’espais lliures incloent els terrenys de característiques més boscoses i que confronten amb terrenys inclosos en la xarxa Natura 2000.”

  • Els sectors Rodors-Roca Blanca 1, 2 i 3 (SUD 9, SUD10 i SUD 11): l’ajuntament va aprovar inicialment augmentar l’edificabilitat en relació al PGOU’86 de 460 a 718 i en una segona modificació a 788 habitatges el 12 de desembre del 2013 en una modificació puntual del PGOU’86, sorprenentment i en contra de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 22 de febrer de 2.011, del recurs contenciós administratiu núm. 217/2008, i uns mesos abans de la modificació del POUM, la Comissió Territorial d’Urbanisme va aprovar aquesta  modificació puntual dels tres sectors Rodors i Roca Blanca (1, 2 i 3) el 11 de febrer de 2014

L’Acord proposa urbanitzar les magnífiques pinedes sobre dunes més extenses i propers al litoral, en una zona boscosa magnífica, hàbitat d’interès prioritari de la Comunitat Europea, tant per la seva raresa com per l’interès biològic, i d’especial interès connector, però no especifica la densitat ni l’edificabilitat d’aquests sectors, que era del 0,20 m2 sostre/m2 sòl al PGOU’86, i de 0,50 m2 sostre/m2 de sòl amb la “Modificació Puntual del PGOU’86 a l’àmbit dels sectors SUD 5-7A, 5-7B I 5-7C de Rodors Roca Blanca” (antiga denominació dels 3 sectors), que permetia traslladar 328 habitatges dels terrenys forestals de Roca Blanca amb pendents del 50% a Rodors, per un Conveni Urbanístic de 30 de juny de 2005 de dubtosa legalitat.

La urbanització a les pinedes sobre dunes Rodors 1, Rodors 2 i Rodors 3, amb 142.064 m2 comportarà la total desaparició d’aquest hàbitat d’interès comunitari prioritari.

L’Acord obliga a “classificar com a sòl no urbanitzable els àmbits de Roca Blanca del SUD 9, SUD10 i SUD 11, en els terrenys més boscosos i limítrofs amb el sòl no urbanitzable”, per tant es pot entendre que l’Acord permet construir 460 habitatges que estableix el PGOU’86, i no els 788 habitatges, amb l’augment dels 328 que provenien de Roca Blanca, ja que s’ha de classificar aquest àmbit de sòl no urbanitzable, en la seva major part, Pla Especial d’Interès Natural PEIN Muntanyes de Begur.

Lamentablement, aquests sectors han sofert durant 3 anys seguits la tala indiscriminada dels peus d’arbres amb més diàmetre sense cap justificació ambiental, amb l’únic propòsit de restar la importància biològica d’aquest bosc.

  • Els Jonquers: aquest terreny rústic confrontant els arrossars i aiguamolls de gran valor ecològic i ambiental de la important Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter Basses d’en Coll, hauria de formar part d’aquest espai, però la revisió del POUM classifica aquests terrenys rústics com a sòl urbà no consolidat, i permet construir 9.402 m2 d’edificacions, amb una edificabilitat neta molt elevada de 1 m2 de sostre construït per cada m2 de sòl, amb un 50% destinat a ús hoteler, 40% residencial amb 32 habitatges de segona residència i 10% comercial la construcció. La gran zona hotelera de 4.200 m2 construïts, les edificacions d’ús comercial de 940 m2 i un gran aparcament de 2.417 m2, a una pineda que recentment va ser talada, privatitzant un camí públic per accedir als arrossars, i que significarà un greu impacte paisatgístic sobre les Basses d’en Coll.
  • El sector Pals Mar, amb 69 habitatges de segona residència més amb un sostre edificat de 9.161 m2, on actualment hi ha una espectacular pineda sobre dunes sorrenques de gran alçada i pendents, que sorprenentment l’Acord no menciona. La tala indiscriminada de peus d’arbres de gran mida i importància, hàbitat d’interès comunitari prioritari, protegit per la Directiva Hàbitats. L’alta edificabilitat aprovada inicialment per l’ajuntament, que augmenta de forma incomprensible l’edificabilitat del seu entorn construït que caracteritza aquesta zona de platja de Pals, amb parcel·les de cases aïllades, representarà la pràctica eliminació de la totalitat de la Pineda d’en Seguer.

Encara no s’ha aprovat definitivament la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística de Pals (POUM), però per l’Acord de la Comissió, sembla que Urbanisme permetrà construir entre 849 i 1.177 habitatges només a la Platja de Pals, amb un creixement demogràfic estable o negatiu al municipi als darrers anys i un nombre d’habitatges força gran si el comparem amb el nombre d’habitatges familiars principals a Pals en disminució als darrers anys de 1.043, mentre que els secundaris són 2.632 i els buits 383 l’any 2.011.

Un total de 288 habitatges a Paratge Rodors, 69 a Pals Mar, 32 a Els Jonquers, i entre 460 i 788 habitatges a Rodors 1, 2 i 3, mantenint els mateixos serveis actualment molt deficients i obsolets de la depuradora EDAR, les estacions de bombeig EBAR, la xarxa clavegueram, o l’estació de tractament d’aigua potable de la Mancomunitat de municipis, la deficient distribució de l’aigua potable i de rec de jardins amb l’avenç de la falca salina que arriba fins a Parlavà i és la responsable de la salinització dels pous de Gualta, el tractament i recollida i tractament de les escombraries que serà del tot insuficient, amb un augment previst de 1.800 tones l’any de residus sòlids urbans addicionals.

L’informe desfavorable de l’Agència Catalana de l’Aigua del 15 de desembre de 2016, sobre Pla Especial del Cicle de l’aigua de Pals, diu que la capacitat de la depuradora és insuficient, que les estacions de bombeig de les aigües residuals actual i drenatges de pluvials són insuficients i que l’estació de tractament i subministrament d’aigua potable de la Mancomunitat és insuficient per aquestes urbanitzacions a platja de Pals.

↘ Situació actual

Salvem Platja de Pals, reclama protegir les pinedes sobre dunes litorals més ben conservades de la Costa Brava, i classificar de sòl no urbanitzable els sectors de Rodors, Pals Mar i els Jonquers.

Hi ha informe desfavorable de L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al Pla Especial del cicle de l’Aigua del 15 de desembre 2016.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió de 19 de desembre de 2017, ha adoptat l’Acord i informa desfavorablement la revisió del POUM del 28 de gener 2015.

Falta conèixer el resultat del nou POUM i requereix a l’ajuntament perquè adopti uns canvis.

QUÈ POTS FER TU? Sigues #SangBrava
Si t’interessa la defensa del territori, et preocupa el nostre litoral i vols aportar el teu granet de sorra però no saps com?
Contacta amb el col·lectiu de la teva zona o amb el que més t’identifiquis
Fes un donatiu a la plataforma SOS CB (afegir el link per fer el donatiu)